dilluns, 15 de Abril de 2013

Ostres! 

Novament el vent ens ha castigat aquest matí. 

Avui, he compartit asfalt amb l'ignasi, si es que es pot dir així, ja que en començar les Costes, ha desaparegut!!! 

I ho dic literalment. 


Ha arrencat la moto al primer repetjó, i en quan he fet el revolt per a coronar, ja no l'he vist més. 

I mira que he intentat endevinar-lo cap a l'horitzó, seguint el trajecte de la carretera més enllà... En fi. Que fins que he arribat a Sitges... Res! 

I de tornada igual. 

Ha sortit disparat, i fins Castelldefels no l'he tornat a veure. I perquè, igual que ha fet a Sitges, s'ha aturat a la darrera rotonda, que si no...  

He estat de sort, que en la seva embranzida ha passat dos amateurs, aquests no s'han picat, i han seguit al mateix ritme. Anaven fent volum, de manera que he premut una mica les dents, i els he agafat. Els podria haver passat, però he decidit, amb seny, quedar-me a la seva roda. 


Al marge de servir-me per a no rodar sol per les Costes, m'ha servit també com a psicoteràpia, ja que he aguantat la seva roda amb relativa facilitat. I home, anar a roda de dos corredors amb aquestes pintes, encara que vagin al tra-tran, doncs no està malament. 

Això sí, hem feien un mal les cames... 

Vaig acumulant cansament cada dia que passa, i ho noto. 

Avui, a més mal de cames, tenia molta menys força que ahir. El 17 el movia sense cap mena d'al·legria. 

Així que he aixecat el peu una mica, deixant que els corredors marxessin poc abans de coronar el tercer repetjó. És pogut aguantar perfectament, ho sé, però no volia patir. 

Després he anat mantenint la distància, però m'han començat a passar ciclistes (3), i no em sentia massa bé. De manera que m'he relaxat encara més. 

He coronat, m'he trobat amb l'Ignasi a Castelldefels, i pel passeig hem fet grupeta amb el Jose, en Pepe, i companyia. 


A la Granja estaven en Roberto Heras i l'Alberto Losada. Tots s'han aturat a prendre alguna cosa amb ells, i jo, com que en Gregorio i en Dani (el seu fill), no hi eren (en principi ens havíem de trobar perquè sortien més tard), he decidit seguir. L'Ignasi ha estat d'acord, i així ho hem fet. 

La tornada ha estat molt més dolça degut al vent a favor, però les meves cames no transmetien bones sensacions, la veritat. 

Demà... Més! 

O no...  

Encara dubto. 


Publicado por cpradasg @ 15:21  | Sortides
Comentarios (0)  | Enviar
Comentarios