dilluns, 22 de Abril de 2013


Diumenge 21 Abril 2013.

Per fi ha arribat el dia. 

Avui, en Javi i jo ens estrenem en una marxa junts, amb el seu tàndem. 

Ens ha tocat matinar, això sí. És la pega que tenen les marxes. 

A 2/4 de 6 ja érem al carrer per a recollir el cotxe, carregar el tàndem, i fer vía cap a Banyoles. 

Sóc un desastre!!! 

Sort que anàvem bé de temps, que si no, ens passa com em va passar a "La Prehistòrica" (marxa de BTT), que vaig sortir quan ja havien donat la sortida, ala! A perseguir ja de sortida!!! 

No sé perquè nassos, m'he capficat en que ens havíem passat la sortida de l'autopista, serà possible? 

Així que, he sortit, no us ho perdeu... Una sortida abans. Visca la bona orientació! 

I jo, cabut en que ens havíem passat la sortida, intento tornar a agafar l'autopista en sentit contrari, i va, i em fico a l'autovia. Olé!!! 

Sort, però, que veiem una ambulància aturada en un entrant, i li pregunto per anar a Banyoles. Ostres tu! 

No només no havíem arribat a la sortida correcta, sinó que rodàvem en sentit contrari, Uaaaalaaaaaa!!! 

Ara, ja. Ben encaminats, però amb un temps preciós perdut. 

Arribem, aparquem (no sense dificultat), recollim dorsals i xip, i ens posem a la línia de sortida a temps, això sí, al final. 

I en aquestes que... M'adono que tothom du quelcom que... A nosaltres ens falta. 

- Javi... Te has puesto el xip? 

- He... Yo no. - Hem respon. 

- Pues yo tampoco! 

En la nostra línia, sí senyor! 

Estan a res de donar la sortida, i ja ens veus a nosaltres girant cua per anar a buscar-los. Me n'adono que ja comencen a sortir, i li dic a en Javi que s'oblidi del xip. 

Insisteix en que anem a buscar-lo, i jo li dic que no. Que si surten ja no els agafem ni de conya. 

En fi, que sortim darrera del tot, amb la certesa que no ens classificarem fem el temps que fem. Per a mi és el de menys, però... Cal admetre que fa ràbia. 

Sempre ens n'ha de passar alguna a les marxes! 

De totes maneres, per sort, aquesta ha estat l'única incidència a destacar, ja que la resta de la marxa ha transcorregut amb tota normalitat, i no hem hagut de lamentar ni caigudes, ni avaries, ni cap incidència al marge de la dificultat pròpia del recorregut, i el ritme que es duia, sobretot al principi. 

Hem agafat un molt bon ritme de sortida, malgrat el terreny tendia a pujar. Tant ha estat així que hem aconseguit arribar al cap d'un pilot de gairebé 400 unitats. 

I comença la baixada. Una baixada relativament pronunciada, de carretera estreta, i revolts tancats. Tràfic obert, i moooolta gent, cosa que propiciava que molts circulessin per l'esquerra de la calçada, amb el manifest disgust del mossos. 

Després d'aquest tram complicat, han començat els tobogants. Ostres tu! Quins repetjons... 

Un darrera l'altre, un darrera l'altre, i així ha transcorregut tota la marxa, llevat de les dues ascensions més continuades amb les que ens hem topat. 

El primer port, ha estat el més dur. Un parell de rampes de més del 10% s'han fet dures de passar, com es noten segons quins percentatges en el tàndem. 

El segon, molt més estès, però també més llarg, l'hem pujat molt millor. I entre els dos, la pujada a Castellfollit de la Roca, una xinxeta, però quan un ja va justet... 

Això sí, la tònica general, un cop hem perdut contacte amb el grup principal ha estat fer el gat i la rata amb les grupetes. Quan el terreny era favorable, els agafàvem amb facilitat, després ens passaven quan el pis s'enfilava. Ens quedàvem, i tornàvem a enllaçar a la baixada. En fi, que ni un sol moment de descans. 

Les individuals aprofitant-se de nosaltres al pla... Nosaltres perdent el cul a la pujada... I arrencant-los les enganxines a la baixada. 

Ens ho hem passat molt bé, la veritat. I ens hem sentit bé també. Tot i que al segon havituallament ens hem aturat per a menjar i veure una mica (feia falta carregar piles). 

Aquí sí! 

Quina baixada més xula. 

Em gaudit com nans, agafant velocitats de més de 70 km/h. Llàstima que tot i éssent el terreny favorable, estava farcit de repetjons, alguns llarguets. Això no obstant, duiem avantatge sobre les individuals, que malgrat ens deixàven pujant, després no ens podien seguir, ni de lluny, i cap de les que em passat ha arribat amb nosaltres a Banyoles, escepte un ciclista que hem agafat al darrer quilòmetre, el dorsal 371, que a entrat a roda nostra, i el qual farem servir com a referència per a saber el lloc que éssim ocupat en la classificació oficial, hehehe...


Classificacions (diplomes).

Oh... SORPRESA!

Ens hem classificat i tenim diploma.

No sé com s'ho han fet, imagino que van prendre nota dels dorsals quan vam arribar i van observar que al passar pel tapís no es va sentir el "bip" característic que s'escolta quan el xip passa damunt el sensor.

Agraïm des d'aquí aquest detall de la organització.

No està gens malament, 108 km a gairebé 30 km/h.



Publicado por cpradasg @ 17:17  | Marxes
Comentarios (0)  | Enviar
Comentarios