dimecres, 22 de Maig de 2013

Si fa escasses setmanes explicava la meva experiència a la BIRA, avui em toca fer el mateix sobre el Campionat d'Espanya de Paraciclisme celebrat a la població d'Águilas (Múrcia). 

Quan se'm va proposar formar part de l'expedició de la Selecció Catalana de Tàndems, no m'ho vaig ni pensar. La resposta, òbviament, fou afirmativa. 

Aquesta vegada, però, ha tocat conduir un bon grapat de quilòmetres. I no m'he pogut tornar amb en Ferran com vàrem fer per anar a Bilbao, ja que en aquesta ocasió dúiem dues furgonetes. 

Nosaltres dos, i 4 parelles de corredors, dos tàndems femenins, i dos de masculins. 

 

Selecció Catalana (tàndems): 

Ignasi Ávila - Joan Font. 

Pepi Benitez - Cristina Navarro. 

Elvira Perez - Teresa Costa. 

I la col·laboració especial (com a les pel·lícules) d'una parella d'excepció: Albert Gelis, nadador paralímpic, reciclat per al ciclisme, igual que ha fet l'Ignasi després de la seva participació als Jocs de Londres 2013. I el Mític Carles Torrent que l'acompanyarà en aquesta aventura sobre les dues rodes. Ells no han estat seleccionats, però ens han acompanyat defensant els colors del seu equip. 

Després d'un viatge esgotador a Águilas, ens acostem a l'Hotel per a confirmar les reserves, i aprofitar les hores de llum que encara resten, per a fer un recorregut pel circuit de les curses, i fer-ne el reconeixement pertinent.

 

Mentre els corredors es canvien, en Ferran i jo, posem a punt els tàndems per a sortir a rodar ràpidament. 

Tot llest... A rodar! 

L'endemà, aprofitant que a nosaltres ens toca fer la crono a partir de les 20:00h, se surt a rodar un parell d'horetes. 

En Ferran s'acosta al circuit per assistir a la reunió tècnica, i mentre, aprofito per a prendre un refresc i llegir una mica abans de la dura feinada que ens espera. D'aquesta manera, estic a l'aguait de la tornada dels tàndems, i poder-los desar sense que els ciclistes hagin d'esperar un minut, i puguin anar a la dutxa el més aviat possible.

 

Segueix bufant el vent, no tant com ahir potser, però bufa fort. Ens comenten que la comunitat és en alerta pel vent. Uffff... 

Ja és l'hora! 

Anem cap al circuit, em penjo la credencial al coll, i col·loco la identificació de cotxe d'equip per a seguir la Pepi i la Cristina a la crono. En Ferran seguirà l'Ignasi i en Joan. 

Zona d'escalfament.

Preparo els rodets que a que pugin escalfar, i mentre van rodant... 

PUUUM!!! La càmera de la roda davantera del tàndem de l'Elvi i la Tere esclata de sobte. 

Ostres tu, quin ensurt! 

Menys mal, però, que ha esclatat ara. Si ho arriba a fer en cursa... 

Canvio la roda, la reparem, i tornem a posar-la. 

Toca sortir! 

Les Murcianes primer. 

Després l'Elvi i la Tere... 

Com bufa el vent! 

Ara la Pepi conduïda per la Cristina. 

Em poso darrera d'elles per a seguir-les durant el recorregut. Espero que no tinguin cap avaria. 

El vent castiga de valent. Es nota ja que es posen d'empeus més de que seria desitjable, i un cop s'asseuen, les costa una mica tornar-se a acoblar. Tot i amb això, roden ràpid, van bé. 

Jo no faig més que treure el cap per la finestra donant-les instruccions, animant-les... 

Fins i tot, a la darrera volta, en el repetjó més llarg cara a meta, noto com aixequen lleugerament el peu, van cansades, segur! Començo a fer senyals acústiques amb el clàxon de la furgo. Un toc per pedalada, quan s'adonen que les estic marcant el ritme, el segueixen i la pedalada canvia. Molt bé! 

Ja queda poc, ja arribem! 

Molt bé! Fantàstic! Quin resultat. Les noies guanyen la crono amb 49 segons sobre les Navarreses. 

L'Ignasi i en Joan superen el tàndem madrileny en només un segon. 

L'Elvi i la Tere aconsegueixen pujar al podi en tercer lloc. 

 

Avui ens llevem aviat per a preparar tot el material per a disputar la cursa en línia. Tàndems, avituallament... 

Tornem novament al circuit. Mentre els corredors escalfen, en Ferran va a la reunió tècnica, i ens informa que només un cotxe pot seguir els ciclistes. I sortirà darrera els tàndems femenins, els quals sortiran després de les bicicletes, les quals ho fan darrera els tàndems masculins. 

Uf... Com hagi avaria al davant... 

La Tere em demana que li munti uns rodets per a escalfar, ja que prefereix l'aixopluc del carreró on tenim les furgos, per a escalfar tranquil·la, que no pas posar-se a rodar de qualsevol manera per carrers on possiblement no ho podrà fer amb la suficient continuïtat. 

A 10' de la sortida, recullo els rodets, i em dirigeixo al punt assignat per tal de proporcionar assistència (rodes), avituallament i presa de temps. 

Les signatures.

Surto entre la cursa dels Hand-Bikes, i l'inici de la nostra. 

Em situo al punt de control, i en Ferran m'avisa que ja han sortit. 

Els nois van tots junts, excepte l'Albert i en Carles que han perdut temps sobre el pilot. 

Les noies també van bé, tot i que el tàndem de l'Elvi i la Tere perden uns metres, però penso que són perfectament recuperables, i així és. Després fan tres voltes a roda de l'altre tàndem català, i les navarreses. Una punxada (per variar, quina mala estrugança), les priva de seguir amb elles, i aconsegueixen novament el bronze. 

La Pepi i la Cristina, lluiten per desfer-se de les navarreses, però el vent fa que sigui molt difícil, i que aguantin el ritme. Tant és així que entren destacades a la recta de meta imposant-se sobre la parella catalana. 

A tot això, l'Igansi i en Joan pateixen una avaria que fa que no puguin dur el plat gran. Els madrilenys trenquen la transmissió, i els murcians i el tàndem castellà marxen camí de la victòria. 

En Joan no defalleix, i em demana eines per a reparar el cable. Ho comunico al cotxe, s'aturen a reparar. 

Abans d'aturar-se, a la penúltima volta, perdien 2'40" respecte els dos primers tàndems. Però a la darrera, amb l'avaria ja reparada, efectuen una persecució antològica, que els catapulta al segon lloc a només 12" dels murcians.

El podi.


Publicado por cpradasg @ 20:36  | T?ndem.
Comentarios (0)  | Enviar
Comentarios