dimarts, 28 de Maig de 2013

Altra vegada, el vent ha estat protagonista. I es que no para de bufar aquest any. 

Sortiem sols en Javi i jo, de manera que l'he convidat a decidir què volia fer. 

Jo pensava que voldria sortir per l'interior, i allunyar-nos una mica de l'autovia i les Costes, però no. Li ha agafat el gust a això de rodar per la costa, i lo de pujar la Maladona amb plat. Qui m'ho anava a dir? 

Doncs bé, dit i fet. 

Cap a Castelldefels! 

Quin vent! Però. Una passada! 

Tot i així, era extrany veure el contaquilòmetres marcar velocitats inferiors als 30 km/h. 

Comencem a les Costes, i al segon repetjó ens passen 3 ciclistes. Un d'ells, amateur del Lizarte, era qui marcava el ritme. Els altres dos, no sé si serien corredors també, però coixos no anaven.

 

Baixem doncs, un parell de corones, ens posem d'empeus per a llençar una mica la màquina, i no ens costa posar-nos a roda. 

La baixada se'ns fa fàcil, i en iniciar la Maladona, duem més inèrcia que les individuals, de manera que per a conservar la posició a cua del grupet, hem d'aixecar el peu. després llençar novament el tàndem, amb l'esforç que això implica. I tornar a afluixar. 

Aquesta maniobra l'hem de repetir diverses vegades, ja que el correcte seria seria aprofitar la inèrcia, però per això els hauriem d'avançar, per a deixar-nos passar quan el tèndem comença a patir els rigors de la gravetat, o si més no, situar-nos en paral·lel a les individuals, amb el risc que això implica en una carretera giravoltada i estreta com la del Garraf. Alhora que des del meu punt de vista, queda lleig revasar qui et protegeix del vent si no el coneixes. Pot pensar que t'estàs picant, o simplement que ets un palanganero del 15. 

Així doncs, per a respectar un mínim de cortesia, hem respectat la posició malgrat implicava una mica més d'esforç. Esforç que hem pagat abans d'arrivar a la penúltima corva de ferradura. És pogut seguir més estona, però el pulsòmetre ja marcava les 160 ppm, i no he volgut forçar més. 

Hem aixecat el peu, he tret el plat, ens hem rebifat una mica, he baixat dues corones, i hem tornat a imprimir ritme a les bieles. 

No ens han tret gaire, llàstima dels cotxes que ens han frenat un munt, a la baixada, que si no... Segur que tornem a enllaçar. 

En fi... Seguim al nostre ritme, arribem a Sitges, i just abans d'arribar a la rotonda, a la recta davant la benzinera, ens creuem amb els col·legues d'abans. Salutacions i cap a St.Pere! 

Les sensacions, però, són bones. Molt bones diria jo. 

De tornada per les Costes, passem una grupeta, la qual se'ns posa a roda fins iniciar la Maladona per darrera, on ens han començat a passar. Hem seguit al nostre pas, però. 

I un cop a l'autovia... Amb el vent lleugerament favorable... Hem començat a agafar un molt bon ritme, el qual ha anat augmentant de manera progressiva. 35... 40... 45... 50!!! 

Hem acabat arribant a Bellvitge pedalant a més de 50 km/h! Una passada!!! 

Això sí, les cames tocadetes... Ben tocades. 

 

ESTRAVA. 

Distància: 89,6 km. 

Temps: 2h57'08". 

V.Mitja: 30,4 km/h. 

V.Màx: 73,8 km/h. 

Alçada acumulada: 1,296 m. 

 

Segments: 

Maladona: 6'34". 

Per darrera: 4'59". 


Publicado por cpradasg @ 19:32  | T?ndem.
Comentarios (0)  | Enviar
Comentarios