divendres, 05 de Juliol de 2013

Sí, sí! Segueixo per aquí! 

I segueixo rodant. 

I no només en tàndem. 

Malgrat darrerament només faig les entrades referents a les sortides que fem els dissabtes els tàndems de la ONCE, segueixo sortint tot el que puc. 

De fet, aquest mes de Juny, és el que tanco amb més quilòmetres de l'any. 

Certament, però, l'activitat al blog sí que ha baixat, i en demano disculpes. I no és només qüestió de temps, ja que, precisament de temps no me'n sobra mai, i en canvi, hi ha temporades que no em costa gens escriure les entrades del blog. Aquí està el quit de la qüestió, les ganes! 

Les ganes i... El sentit. Tot sovint tinc la sensació que no val la pena passar-me estones, i estones, relatant sortides idèntiques unes d'altres, que no duen enlloc. Tinc la sensació que poc aporten, i més ara que es tracta d'això, de sortides. No és com abans que les cròniques s'assemblaven més a un registre d'entrenaments on, al marge de penjar algunes fotos i fer la crònica corresponent, bolcava les dades de l'entrenament, reflectia les sensacions, i objectivava la progressió.  

Ara fins i tot, ni les sortides tenen gaire interès. Els mateixos recorreguts, poques incidències interessants... Etc. I clar, sempre em queda el dubte aquell de si hi ha algú que llegeixi les meves paranoies, i pugui trobar a faltar aquestes diarrees mentals. O si simplement m'he de limitar a escriure allò que em ve de gust, quan em ve de gust. I es que tinc la sensació que malgrat a mi m'omple molt sortir, en gaudeixo, m'ho passo bé, i tinc sensacions que només em transmeten que positivitat, no deixen de ser això, vivències personals de les quals només jo en gaudeixo. Alhora que no sé si, a través dels meus relats al blog,  sóc capaç de transmetre el meu entusiasme cap el ciclisme, les meves sortides, el meu personal repte de superació envers una malaltia que em va dur a la bora de l'abisme, i que crec, mica en mica vaig superant. 

Com comentava, Juny ha estat el mes més actiu en el que duem d'any, tot i que sempre tinc la sensació de que faig molt menys del que hauria i podria, però en fi... Les dades canten. 

Juny: 1205,62 km en 44,9 hores i 16 sessions a 26,86 km/h, i 20 ports. 

75,35 km/dia. 

2,81 hores/dia. 

 

Al Maig en vaig fer 943 en 15 dies.  

L'Abril 1043 en 14 dies. 

Al Març 821 en 10 dies. 

El Febrer 864 en 13 dies. 

I el Gener 1094 en 15 dies. 

Doncs bé, a la vista està que, almenys en volum, he anat progressant. Les mitges ronden els 26 km/h, però no és valorable, ja que barrejo totes les activitats, i tampoc he fet sessions d'intensitat pròpiament dites. 

Els cronos dels ports que tinc enregistrats també han anat millorant, malgrat no he dut un registre acurat. Ara, amb l'Strava, això canviarà, ja que sense haver d'estar pendent dels laps, ja enregistro trams, els quals queden automàticament desats al web. 

No m'obsessiona en absolut millorar els registres. El que sí que em complau, i molt, són les sensacions. Aquestes sí han millorat significativament, tant em pla arrossegant el plat, com en pujada, intentant no patir, ni clavar-me en excés. 

Sí, he anat progressant poc a poc, amb cautela, i això és el que em fa feliç. Gaudir de la bici, fent els recorreguts que m'agraden. I que aquests vagin augmentant en distància i duresa, més que res per a gaudir de la bellesa d'indrets als quals no puc accedir entre setmana.


Publicado por cpradasg @ 19:00  | Sortides
Comentarios (0)  | Enviar
Comentarios