dimarts, 09 de Juliol de 2013

A mi, tanta calor em deixa KO.

Em sembla que passaré un estiu...

El més normal és que la Tª segueixi pujant. De manera que crec que m'acabaré arrossegant per l'asfalt fins que arribi la fresqueta. Fins l'Octubre doncs?

L'aire es torna irrespirable, càlid, dens... Picor als ulls, regust salat als llavis... La suor llisca pel rostre, impregna braços i cames, tornant enganxosa la pell. L'aigua del bidó bull, com la que brolla de les infinites fonts on t'atures a omplir. I la set, aquesta sensació de set que mai s'acaba. Les cames... Inflades, incapaces de donar pedals amb alegria. El ritme, feixuc. Les mans llisquen sobre un manillar amarat de suor, la qual inútilment intenta refrescar una pell ja torrada per un sol de justícia. Meravelloses les sensacions que es donen a partir dels 30°C. 

El pitjor temps pujant Begues des que faig servir l'Stravabfff...  

He rodat fatal! Tot i que al pla no em sentia malament, només començar-se a enfilar la carretera direcció a Begues, ja he notat que avui... No! Fins i tot, ha hagut un moment en que he pensat a girar cua, però he pensat que no. -Pren-t'ho amb calma, no cal córrer, només cercar bones sensacions- 

En fi, que he fet cim en 29'14''. Millorable, moooooolt millorable! 

Baixada tranquila a bon ritme, rapideta i gairebé sense cotxes. 

Tornada amb vent de cara, però sense agobiar.


Publicado por cpradasg @ 19:18  | Sortides
Comentarios (0)  | Enviar
Comentarios