divendres, 12 de Juliol de 2013

Dijous 11-07-13.

Per fi hem pogut assolir un dels objectius que teníem marcats... Pujar Montserrat.

Aprofitant que avui tenia festa, en Javi ha acceptat la meva proposta d'anar a Montserrat. De manera que ben aviat, a les 08:00h, hem quedat a casa seva per a dirigir-nos a la muntanya sagrada amb el seu tàndem.

El dia ha despertat relativament núvol, però molt calurós, això sí.

Fins Monistrol, hem rodat a bon ritme, normalment per sobre dels 30 km/h, tot i que el vent bufava en contra. Passat Olesa, un cop a la carretera de Manresa, la qual ens condueix a Monistrol seguint el llit del Llobregat, el vent ha augmentat la seva intensitat, com ja n'és habitual, degut a que per aquí circula acabalat entre les serralades que s'aixequen a banda i banda del riu.

Arribem a Monistrol, ens deixem anar per la baixadeta que ens introdueix al poble, i justament al desviament cap a Monserrat, girem a l'esquerra sense aturar-nos aprofitant que no s'acostava cap cotxe, i afrontem la primera rampa direcció al cim.

Un cop acabada la inèrcia inicial, traiem plat, i comencem a pujar corones fins arribar al 24 amb el qual ja rodem còmodes, però tenint en conte tot el que queda i que encara hem d'afrontar rampes superiors al 10%, decideixo posar el 28, i fer tota la pujada amb ell, procurant no forçar.

Els sol ja s'ha desvetllat, i ens acompanya durant tota l'ascensió, cosa que la endureix una mica més si cap. Mai havia fet aquest port en un tàndem, i val a dir que l'experiència és formidable. De tant en tant ens aixequem, però poc, ja que degut al % de les rampes, en Javi no se sent còmode d'empeus. Així doncs, en contes de fer-ho per afrontar les rampes més dures, ens posem de peu en algun dels pocs descansos amb que ens obsequia la muntanya, i aprofitem per a relaxar-nos una mica.

Tot i la duresa del recorregut, penso que el vam fer amb molta dignitat, fins i tot les dues corbes més dures, a les quals el tàndem semblava enganxar-se a l'asfalt impedint-nos avançar.

El darrer tram, però, se'ns va fer força feixuc, molt dur, però... Com tot a la vida, la pujada a Montserrat també s'acaba, i amb ella, el patiment. Quin gustasso trobar-se davant l'abadia després d'haver fet més de 9 km per una carretera plena de giravolts i rampes ascendents que semblen no acabar mai.

Quina gentada! Sembla mentida que en un dia feiner hagi tanta gent visitant aquest meravellós indret. La majoria estrangers, tot s'ha de dir.

Ens refresquem a la font, mengem una barreta, i iniciem el descens, no sense fer un parell de fotos de la vall.

I aprofitant que érem aturats, s'acosta un individu preguntant-nos si podem tornar a passar per davant de les paradetes de mel i mató que hi ha més amunt, ja que estan fent una gravació de TV3, i els agradaria que passéssim com si es tractés d'un control d'habituallament en el que ens donarien un mató.

En fi, que acceptem, i fem el numeret, hehehe... Ens regalen el vaset de mató, ens el fotem, i seguim direcció Monistrol.

Ja arribant a l'aeri, convenço en Javi de pujar Collbató per així tornar per l'altra banda (molt més ràpida). Tot i que no les té totes, i menys quan li dic que el coll fa 6 km, accedeix a fer l'ascensió.

Jo el recordava força suau, no tant llarg, i avui, amb les meves reserves ja que si una cosa he descobert en els darrers anys, és que els ports han crescut si no en quilometratge, sí en dificultat des que vaig deixar la competició a l'inici de la dècada dels 90. I es que han passat molts anys i quilos des que vaig deixar de córrer seriosament.

Evidentment no és el mateix afrontar qualsevol pujada, per senzilla que sembli, amb 23 anys i 55 kg, que amb 47 i 72, hehehe...

Per sort, no vaig errar, el port és fàcil de pujar, no es fa pesat en absolut, i fins i tot ajuda a relaxar les cames ja que permet afrontar-lo amb força cadència.

Psicològicament va molt bé, després d'un port tant dur, pujar-ne un una mica més curt però en el qual et sents còmode durant tota la pujada.

A més, la A2 a aquesta alçada, i en direcció BCN és super-ràpida, no baixàvem de 60 km/h, i molt sovint rodàvem a 65 km/h, una passada!

Sortim a la carretera de les carpes, a la rotonda abans de la desviació als 11, i ens acostem a Martorell a omplir els bidons, beure una mica, i enfilar direcció St.Boi.

Tornada a bon ritme, per sobre de 30 km/h amb vent en contra novament, sempre de cara, uf... I acabem amb 120 km i 5 horetes de tàndem. No està gens malament.


Publicado por cpradasg @ 7:39  | T?ndem.
Comentarios (1)  | Enviar
Comentarios
Publicado por Invitado
divendres, 22 de Agost de 2014 | 18:07
txaWNC  iqnlmbbivuwd, [url=http://ecymywcowlnp.com/]ecymywcowlnp[/url], [link=http://mcnsdwboqtbi.com/]mcnsdwboqtbi[/link], http://psdfikkfcxql.com/