dissabte, 20 de Juliol de 2013

Després d'una setmana sencera sense poder donar un sol cop de pedal, per fi he pogut sortir a desforgar-me una mica. 

BCN-Corbera-La Creu-BCN, 81,7 km en solitari amb bones sensacions malgrat feia dies que no sortia. 

 

Pujant, sobretot a la part dura de La Creu, he trobat a faltar una mica de pistonada, però en general m'he sentit bé. En això de les sensacions, està clar que m'ha ajudat no dur tecnologia a la vista. 

Qui em conegui una mica, sap que m'encanta enregistrar totes les meves sortides, i dur un diari d'entrenaments, amb el posterior anàlisi d'aquests. He decidit, però, almenys per ara, prescindir de tanta dada. Sempre duc els ulls clavats al manillar, i m'oblido una mica de gaudir de la bici en el que és la seva essència. I francament, no veure els dígits que vull, m'estressa una mica. Així que he decidit passar de tanta dada, descarregar el manillar de dispositius, i gaudir una mica més, si cap, de les meves sensacions sobre la bici. 

En una època on la tecnologia ens bombardeja incessantment amb informació (FC, cadència, velocitat, %, potència, optimització del torque, posició estudiada biomecànicamentetc, etc...), i on les matemàtiques juguen un paper important per a optimitzar totes aquestes dades en llonguitud i temps. He decidit deixar de banda tanta dada. I ara, amb un pulsòmetre ben senzill per a marcar els marges de seguretat, i les meves sensacions... A gaudir de la bici com mai! 

Val a dir, però, que una mica de trampa faig, ja que al mòbil duc l'Strava, el qual em proporciona un munt de dades en arribar a casa. Hehehe...

He sortit amb la idea de pujar Corbera i la Creu, feia molt que no ho feia, i amb la DITEC encara no ho havia fet. 

M'he sentit força bé tota la pujada, només un pèl clavat els dos primers quilòmetres de la pujada a la Creu un cop passat Corbera. 

Baixada divertida, com sempre, i bones sensacions a la carretera de Gelida. He anat passant ciclistes, i un se m'ha enganxat tot el camí fins Martorell. 

Allà m'he aturat a la font a omplir el bidó i veure una mica, i en tornar a la carretera, poc després de coronar el carrer que surt de la població, he agafat una grupeta que ha seguit direcció Molins. 

En principi volia pujar els 11, però al repetjó de Martorell, ja m'he notat les cames, i com he cregut que rodaria en companyia, i se m'estava fent tard, he decidit seguir recte. 

He passat tots els integrants de la grupeta, i cap m'ha seguit. He atrapat el que se m'havia enganxat per la carretera de Gelida, però aquesta vegada, s'ha posat al meu costat, i hem anat xerrant tota l'estona fins St.Boi. Bé, gairebé tota l'estona xerrava ell, però jo poc li entenia, ja que el vent es menjava les seves paraules, i per tal de no fer-li repetir una vegada i una altra tot el que em deia, no he gosat interrompre'l gaire. 

Aturada tècnica a la benzinera de St.Boi, i cap a casa!


Publicado por cpradasg @ 18:01  | Sortides
Comentarios (0)  | Enviar
Comentarios