diumenge, 28 de Juliol de 2013

Tortosa, 09:00h del matí. 

Arribem al velòdrom tortosí per a disputar el Campionat de Catalunya alevins i infantils. Serà el primer campionat que disputa la Judith,  i se la veu especialment il·lusionada. 

El detall: Divendres em pregunta si demà (dissabte) podrem sortir a entrenar a Castelldefels. -Es que necessito sortir!- Em diu. 

Hahahaha... La seva mare es posa a riure tot dient - Ja sembles ton pare- 

Com que el dia anterior a la darrera cursa vam sortir, i va fer una bona competició, ràpidament va fer l'associació, surto, vaig bé. 

Bé doncs, ja som al velòdrom de Tortosa! 

No hi havia estat mai. Estructuralment s'assembla al de Mataró, amb pista de ciment també, i... Què voleu que us digui? A mi particularment, m'agrada molt més anar a córrer a qualsevol d'aquests dos velòdroms, que al d'Horta, tot i aquest és molt millor en tot. En tot, menys en una cosa. És un velòdrom que prioritza activitats més lucratives, com és el futbol, al ciclisme.  

Em sembla del tot inadmissible que els nanos s'hagin d'aplegar en un racó de la Pelouse, esquivant porteries arraconades, i procurar no caure a causa d'una relliscada per les rampes d'accés a la pelouse i la pista. I tot perquè els camps de futbol han de romandre oberts. Sense comptar, clar, amb el risc de que una pilota salti damunt la pista, cosa que ja he vist alguna vegada. Està clar que fins que no passi una desgràcia...  

Llavors tot seran planys i lamentacions. 

Doncs bé, a Tortosa, igual que a Mataró, tot i ser velòdroms molt més modestos, l'espai dels ciclistes, és dels ciclistes. 

Només Arribar, en Mateo i l'Ana es posen mans a l'obra, i es dediquen a muntar la carpa que vàrem comprar per a protegir les nenes del sol. Bé les nenes i tots nosaltres. Què apinyadets hem estat! 

La Judith i la Diana, juntament amb els companys més matiners ja eren fent cua per a les inscripcions.

La pista, mica en mica, s'ha anat omplint de joves corredors, mentre nosaltres, a l'aixopluc de la carpa els observàvem rodar. 

Els de Quirogel munten un espai per a promocionar els seus productes, i oferir massatges als corredors. 


Judith i la sorpresa. 

La matinal s'inicia amb una crono de 250m sortida aturada individual per a totes les categories. 

La primera de les mines alevines en sortir ha estat la Carolina. Surt una mica clavada, i Li costa impulsar la màquina cap al primer peralt. A diferència de la Diana que ha sortit amb més alegria, i tal i com demostra el cronomillora el temps. 

La Judith s'ha desenvolupat bé, com en ella és habitual, malgrat supera el temps de les seves dues companyes de categoria. El que sí ens ha sorprès, i molt, és que així com la Diana li treu varis segons (no he apuntar els temps, i ara no els recordo), la Carolina atura el crono només unes centèsimes abans. Han arribat dins el mateix segon per 250m! Molt bé Judith. 

 

Velocitat. 

Les tres alevines que disputen el campionat (Carolina, Diana i Judith), han corregut les dues mànigues de velocitat, juntes. 

S'han repetit les posicions, i la Diana s'ha sortit, la veritat. 

A la segona màniga, li ha costat una mica més, però se n'ha  sortit amb molta solvència. La Judith ha fet la seva cursa, no tenia opcions, però aplaudeixo com sempre, la seva actitud. Lluitant fins el final. 

Jo crec que la Diana venia amb la il·lusió de guanyar el campionat, però en veure el resultat de la crono... S'ha vist guanyadora. I amb aquesta actitud, amb aquest convenciment ha sortit. A corregut per a guanyar. 

I mentre els infantils disputaven les seves mànigues de velocitat... 

A descansar, hidratar-se, i protegir-se del sol. 

 

Scratx. 

I ara a per el fons! 

12 voltes al velòdrom faran els alevins (tots junts) per a disputar la prova de fons. 

La Judith es posa la segona, se la veu neguitosa. La cama dreta li tremola, i les celles no paren de treure el nas per damunt les ulleres en un ball nerviós producte, com no, del seu estat. 

Molt bé les primeres voltes, mantenint la posició, la qual comença a retrocedir a mesura que augmenta el ritme, tant per l'increment progressiu de la velocitat, com per les acceleracions provocades pels diversos atacs. 

La Judith duia ja un parell de voltes despenjada, però mantenint gairebé la distància. S'ha esforçat en seguir, i a manca de tres voltes, li he indicat que es relaxés i que acabés al seu ritme. 

La Carolina, ha venut cara la victòria de la Diana. Sí, ha tornat a guanyar, però se l'ha tingut que treballar de valent. La Carolina fa molt bé l'Scratx. Si bé no és una corredora ràpida, si que és potent i té fons.  

 

Diana... Campiona! 

El ciclisme català ha estrenataquest diumenge, una nova campiona de pista en categoria alevins. 

-Ni jo m'ho crec-  Afirmava Diana amb la modèstia que la caracteritza. Permeteu-me, però, que aquest cop ho dubti una mica. Ha corregut com una veritable campiona, amb el convenciment que era ella la més forta, n'estic convençut. 

La Diana està en ratxa, i ho està perquè s'ho creu. És conscient de que té cames per a fer el que fa. I el més important, que els companys a batre, tenen com ella, dues cames també. Tothom ha de donar pedals, i tots poden guanyar, o no. 

Ha fet un gran campionat. Tres curses ben desenvolupades, malgrat la de fons l'ha hagut de treballar una mica més. 

Diana, estem tots molt orgullosos de com estàs evolucionant sobre la bici. I ens ha fet molt feliços veure't abillada sobre el calaix més elevat del podium amb el maillot de Campiona de Catalunya. Un calaix que apropa els estels que el trepitgen, una mica més, al cel. 

Tres campiones: Diana, Carolina i Judith.

Cadascuna a la seva manera, totes han estat guanyadores, no ens equivoquem.

La Diana, ha culminat una evolució física i mental que l'ha conduït a disputar les curses convençuda que també ella és capaç d'arribar la primera.

La Carolina, coneixedora de tot el seu potencial, ha corregut com el que és, una guanyadora. I en l'esforç, ho ha demostrat igual que la Diana.

Com també ho ha fet la Judith, que més curta que les seves companyes en capacitat, ha estat al seu nivell en esforç.

Esforç... I il·lusió per un esport que les agermana.

Hi ha detalls que no tenen preu. Mentre sota la carpa ens preguntavem si els alevins tindrien maillot i medalla en les dues especialitats, velocitat i fons com els infantils -finalment no ha estat així (???)-, la Diana ha comentat: -Judith, si me dan dos maillots, te regalaré uno-

I això, amb una espontaneitat, una generositat... Aquests valors són els que s'han de cuidar. Ells/elles ja els ténen, simplement hem de tenir cura que no es perdin en el camí.


Abel, David i Genis.


Maria i Judit.(velocitat i fons).


Joel, Alfred i Pau (velocitat).


Joel, Guillem i Pau (Fons).



I després...


Una família feliç.

Quina caldaaaaaaa...


Carolina, maca, ets una gran corredora. Des d'aquí vull felicitar-te pel campionat que has realitzat, i per com t'has comportat en totes les curses en que t'he vist, tant esportiva, com humanament. Sempre t'he vist felicitar, i donar el teu suport als que no ho han fet tant bé com tu.

Darrerament no t'han sortit les coses tant bé com haguéssis volgut, això però, no vol dir que ho hagis fet malament, ni molt menys. Simplement significa que algú ha arribat abans que tu, de la mateixa manera que tu ho fas davant d'altres.

Des d'aquest modest espai, t'animo a seguir com fins ara, que ho fas molt bé. T'he vist una mica desanimada aquests dies, potser m'equivoco. Però per si de cas, tingues en conte que la capacitat s'ha de diferenciar de l'esforç. I el fet que no hagis guanyat les darreres curses que has fet, no vol dir que no t'hagis esforçat, i tampoc que el teu rendiment hagi disminuït. I en qualsevol cas, Carolina, l'important és aprendre, i passar-ho bé.

No importa el lloc en que s'arriba, sinó l'experiència, les emocions que has experimentat durant el camí. 

Una abraçada per a tu, i la família.


Totes les fotos aqui

Crònica FCC aquí


Publicado por cpradasg @ 21:36  | Judith.
Comentarios (0)  | Enviar
Comentarios