dilluns, 30 de Setembre de 2013

Amb la cursa d'avui, es posa punt i final a la temporada de carretera dels més joves. 

La III Cursa Isaac Galvez, ha estat l'escenari escollit per a aquesta cloenda. Benjamins, principiants, alevins, infantils i cadets s'han aplegat a Vilanova per a disputar les seves respectives curses. 

Em limitaré a penjar unes quantes fotos a l'atzar, la crònica de les quals m'és impossible de fer, ja que malauradament, no he pogut assistir  a la cursa. 

Serà la primera vegada que no puc acompanyar la Judith a córrer, i no m'agrada. No m'agrada gens no poder-hi ser.  Ella aprèn a córrer, i jo aprenc a veure-la, i aprenc a no ser-hi també. 


Els més grans (cadets).


La denúncia. 

Això sí! 

Això ho puc explicar perquè es tracta d'un comentari que em va fer a casa. Un comentari que després d'haver-me explicat com li va anar la cursa.Després de dir-me que a causa d'un problema mecànic no va fer una bona sortida. Després d'explicar-me com no va poder posar el plat gran fins que ja havia perdut el tren del pilot...

Un comentari que... No sé quin qualificatiu emprar. No sé si em va esgarrifar, em va indignar, o simplement em va sorprendre. 

Em deia:

-Papa, a la darrera volta, em va passar una cosa increïble- Jo no sabia per on em sortiria- Quan el nen que anava primer s'acostava a mi per darrera, un home es va posar a cridar: "Mi hijo, mi hijo! Apartate a la derecha, a la derecha!" Llavors es va posar davant meu, i em va parar. 

No me'n sabia avenir.  

-Et va fer mal?- li vaig preguntar.  

-No. 

-Li vas dir alguna cosa? 

-No. 

-I als àrbitres, els vas explicar què t'havia passat? 

Tampoc, no els va dir res. Com tampoc va dir res a la seva mare, car ella no va veure res. Un fet que a mi em deixa sense paraules. Com mut em deixen tantes i tantes conductes que veig cada dia per part de pares, diguem-ho amb suavitat, irreflexius. 

Qui és aquesta persona per a manar aturar a un corredor? Això és competència dels àrbitres.  

Però aturar-lo físicament... Això no es pot tolerar!  

En que pensava aquest home? 

Espantar d'aquesta manera una nena que tot just comença a córrer, per a evitar... Què??? 

Es que potser no havia espai suficient per als dos a la via? Ho dubto. 

En fi... Podria seguir i seguir, argumentar i argumentar... Que cadascú tregui les seves conclusions. 

Finalment no va passar res, el nen va seguir el seu camí... La meva filla no.

No sé si va guanyar o fa ser agafat per altres corredors, no m'importa.  

El que sí que m'importa, es que si bé a la cursa de Terrassa, els àrbitres van aturar tots els corredors alevins en acabar-la, i els van cridar l'atenció degut a algunes maniobres que van observar (cops de colze i tancaments entre corredors), allissonant-los al respecte, cosa que aplaudeixo. I ha situacions on els pares perden el nord. Qui els allissona aleshores? 

És com aquell que diu: 

-Fill, vigila amb el camí que esculls. 

-Pare, vigila tu, que jo segueixo les teves passes.


Publicado por cpradasg @ 21:11  | Sortides
Comentarios (0)  | Enviar
Comentarios