diumenge, 15 de Desembre de 2013

6h NonStop. 

I què és això de les 6h NonStop? 

Es tracta d'un format ben original per a recaptar diners de cara a la Marató de TV3, enguany dedicada a les malalties neurodegeneratives. 

L'esdeveniment ha tingut lloc al Canal Olimpic de Castelldefels, i es tractava de donar voltes  a la pista asfaltada que l'envolta durant 6h sense parar. 

6 equips seran els encarregats de cobrir, durant una hora cadascun, el màxim de voltes possible. 

Les empreses col·laboradores, aporten donatius per cada volta assolida. 


Cada equip tindrà un capità que s'encarregarà de cercar els seus companys, i aquests, a més companys, per tal de treballar plegats amb l'objectiu d'assolir el major número de voltes possible. 

Doncs, bé. Un servidor que s'engresca en aquesta aventura, i m'apunto, juntament amb la Judith, a l'equip d'en Dani Llambrich, triatleta del Fasttriatlon. 

El gran palmarès d'en Dani en natació (medallista nacional, internacional i paralímpic), i ara, en triatló i aquatló (actual campió del món), no se l'han pas regalat. És un atleta impressionant. 

Avui s'ha fet acompanyar d'en David Juan, pilot de tàndem voluntari a la ONCE i futur pistard, el qual apunta molt bones maneres damunt la bici. Avui han demostrat el seu nivell. 


Quin fart de patir!!! 

No sé quant feia que no m'esforçava tant damunt la bici, uf... 

En acabar l'hora de la nostra sèrie (segona de les 6), ja he vist a l'Strava que havíem marcat un bon registre (35,8 km/h), amb una volta ràpida a 37 km/h . Una mitja que malgrat estar força bé, no s'ajustava a les meves sensacions, ni al grau de patiment sofert, almenys per mi, més tard descobriria el perquè. 

Un cop a casa, veuria que d'haver estat més components a l'equip, i haver pogut col·laborar amb en Dani i en David, aquesta mitja s'hagués disparat. 

Van fer gairebé tot el recorregut sols. Les individuals vam passar alguna que altra vegada al relleu, però donar un relleu a aquests màquines, era una sentència de mort. Després no se'ls podia seguir. 

La més intel·ligent ha estat la Judith. Ha complert tota l'hora sencera, sense parar un sol moment, al seu ritme (i només l'hem doblat 3 vegades, es diu aviat).  


Felicitats campiona!!! Cada vegada em fas sentir més orgullós. 

Tornem a la batalla, i al ritme infernal que aquests besties imprimien al tàndem. Com deia, un cop analitzades les dades, he descobert que fèiem puntes a les rectes, de gairebé 53 km/h (no duia el GPS al manillar ja que pensava que aniríem de tranquis... Uf...), i menys mal que vam fer algunes voltes "lentes" per a poder recuperar. Això ells, que a mi em tocava llavors entrar al relleu, hehehe.... 

Quina tortura!!! 

I els 2,5 graus tampoc es que ajudessin gaire, la veritat. Sort que no feia vent. 

Francament, crec que he aguantat més "per ofici", que per cames. Ja ho diuen, no? Sap més el dimoni per... 

De totes maneres, hem gaudit com nans. Ells contents per com han funcionat damunt el tàndem, i jo encara més, per haver estat capaç d'aguantar aquell ritme infernal, i no haver mort en l'intent, hehehe... No és fàcil rodar a aquests ritmes amb el cor bategant a poc més de 160 ppm (ja... ja... no tinc àvia). 

Després d'un descanset ben merescut, la Judith s'ha engrescat a fer unes voltes amb mi, a ritme suau. Per allò de reciclar el lactat (eh Javi?). 


L'equip que rodava en aquell moment, duia un ritme que a mi em semblava que podia ser relativament còmode. De manera que quan la Judith em diu que vol parar una estona, i em dóna el seu permís per a seguir, m'incorporo a la grupeta per tal de fer unes fotos i gravar alguna estoneta. 

Si no vaig errat, es tractava de l'equip capitanejat per Flo Tellez del i3 Triathlon. I sí, es rodava froça bé amb ells. No anàven gaire enfilats, i m'ha donat la sensació que regnava una actitud menys "destroyer", ja que quan es perdien unitats, s'aixecava una mica el peu per a facilitar el reagrupament. 

Equips de sèries anteriors, han rodat "a mort", imagino que amb estratègia d'equip deixant els més forts per al final. He vist veritables trencadisses. 


I en finalitzar aquesta sèrie, han sortit les noies del Fasttriatlo. Com que em sentia bé de cames, i ja inspirat en les arts ciclo-cinematogràfiques, m'he decidit a seguir-les. 

Sense arribar al ritme agònic d'altres sèries, val a dir que la seva participació ha estat molt més que digne. 

No sé si quan m'he afegit al grup, havien perdut alguna unitat més, al marge de les dues companyes que han doblat més tard, i que malgrat ho han intentat, han estat incapaces de seguir el ritme del gran grup. 

La resta... S'han mantingut unides tota la sèrie. Crec que la mitja ha estat superior als 35 km/h, i tot sovint superaven els 36-37 km/h. 

Tot i que els relleus eren extraordinàriament llargs, i als revolts, el ritme davallava significativament. A les rectes es rodava ràpid (a expenses d'una bona fuetada a les sortides de corba).  

Com si d'una contrarellotge per equips es tractés, en gairebé cap moment, van trencar la uniformitat del grup. Jo mateix, per a poder-les filmar, o fotografiar les havia de passar pels marges del carril, o deixar-me anar. Duien una formació gairebé marcial. 


Si hagués de posar una nota, sense cap mena de dubte, les posaria un 10 en actitud. No es gens habitual veure una actitud tant disposada a la col·laboració, com la que van demostrar aquestes Fastergirls. 

I si em deixeu, des d'aquest modest espai (deu ser deformació vocacional), em permeto una  llicència valorativa al respecte: 
 
Amb només una mica més de tècnica, hagéssiu tret al vostre "trenno" un rendiment molt més gran.


CONTINÚA A L'ARTICLE SEGÜENT...



Publicado por cpradasg @ 23:46  | Altres
Comentarios (0)  | Enviar
Comentarios