dimarts, 31 de Desembre de 2013

Poques sensacions són tant agradables com la proporcionada per una dutxa ben calenta després d'una sessió d'entrenament a temperatures baixes. 

Mentre em dutxava, pensava: -Avui s'acava l'any, i l'acomiado, esportivament parlant, de la millor manera possible, donant pedals". 

Si faig un repàs als meus registres, ha estat un any relativament modest en quant a quilòmetres. Sobretot... Irregular. 

He de confessar, però, que estic contentíssim. No tenia cap objectiu marcat, cap pla, cap obligació malgrat me la generés jo mateix. Simplement volia gaudir de la bici, i ho he fet. 

I ho he fet perquè... Senzillament... Simplement... He sortit amb ella. He estat capaç de donar pedals sobre la meva màquina, feixugant aquelles carreteres que m'ha vingut de gust fer. I ho he fet sense problemes. 

He rodat sense sensors, sense saber quina velocitat ni cadència. Sense mitges, sense velocitats mínimes a les que rodar en pla o pujada. Sense fixar-me d'una manera gairebé paroxística en l'aparell que tants i tants quilòmetres a fet amb mi, acoblat a la part superior del meu manillar. 

Simplement, m'he deixat dur per les sensacions, per les ganes de pedalejar, en definitiva... Per sentir-me viu. 

Això sí, després tot passat a l'Strava (mòbil). Però després, hehehe... 

I sóc viu. 

Aquest any, després d'un 2012 de pura supervivència, gairebé no he temut no tornar-me a despertar després d'anar a dormir. O caure fulminat després d'un esforç sobre la bici (per això no passo en cap cas de 150 ppm). 

Encara recordo aquella entrada (aquí)  que vaig escriure el 17 de desembre de 2011... Explicava com, per a mi... S'havia acabat el joc!

Doncs no! Afortunadament he seguit donant guerra. I francament... Molta més de la que hagués esperat en el millor dels casos. Tot i haver-me fixat un ampli marge de seguretat en quant a la FC. M'he tornat a sentir ciclista. 

A més, aquest 2013 m'ha obsequiat amb la consolidació d'una nova ciclista. Una ciclista que neixía com a tal el Setembre de 2012 al velòdrom d'Horta. Una ciclista que m'ha omplert d'orgull, satisfaccions i il·lusions. Tant que fins i tot m'ha animat a plantejar-me el ciclisme des d'una vessant diferent a la pròpia pràctica de l'esport. La formació. 

Així doncs, vaig decidir formar-me com a Tècnic en Ciclisme (potser per a "oficialitzar" d'alguna manera una trajectòria de 30 anys donant pedals). Estudis que penso complementar en breu amb més formació paral·lela, i qui sap...? Potser hagi qui confiï en mi, i en la meva manera de veure i viure el ciclisme.  

2014 s'inicia amb il·lusió. Superades ja algunes barreres i moltes pors, espero treure-li molt més rendiment que l'any que marxa, i perdre de vista aquest coixí que fa mesos que m'acompanya, hehehe... 

No m'enrotllo més, que total, per al que he de dir... 

Una cosa més! 

I això sí és important...


FELIÇ 2014  a tothom! 


Publicado por cpradasg @ 20:26  | Altres
Comentarios (0)  | Enviar
Comentarios