diumenge, 02 de Mar? de 2014

Ja hi tornem a ser! 

Ahir va començar la temporada de pista amb una primera jornada al velòdrom de Mataró. 

Segueixo pensant que és una veritable llàstima que l'administració no posi un Euro per a restaurar aquesta instal·lació, que em sembla absolutament formidable. No sé que té, però si la primera vegada que hi vaig anar em va captivar... Diguem que encara ara ho segueix fent. 

I no diguem quan la Pelousse es comença a omplir de ciclistes.  

Comença aleshores un ritual de col·locació de bancs, cadires, rodets... 

Tothom cerca un espai on col·locar el seu material, les bosses, l'avituallament, eines, rodes, bicicletes... 

La litúrgia de les inscripcions...

No triga en començar el ball, les bicicletes comencen a rodar. Rodets guarnint amb la seva música hipnòtica l'ambient, giren sense aturar-se un sol instant. 

Sí, segueixo quedant-me absolutament absort en veure aquesta dansa, com quan era jovenet i els ciclistes més grans em semblaven quelcom menys que veritables súper-herois. Amb aquests hauré de competir l'any que ve? Pensava aleshores... I em feia petitet... 

Que al velòdrom se l'anomeni l'anell màgic, pren en aquestes jornades tot el seu sentit. I la màgia, la duen tots els corredors amb ells, cadascú n'aporta el seu bocí... La duen a dins. 

I en l'edició d'enguany... Més que altres vegades. Al marge dels sempre admirables nens i nenes de la base; al marge de les promeses que de ben segur nodriran el nostre futur ciclístic; al marge de corredors i corredores ja veterans que segueixen amb la mateixa il·lusió que els que comencen, que se'ls miren amb ulls espurnejants i els donen savis consells de com fer això, o allò... Apareixen caminant per les grades els veritables fetillers i fetilleres del ciclisme actual. Els herois del ciclisme adaptat. 

Mira que els he vist vegades, mira que hem creuat paraules vegades, mira que els he admirat en competicions internacionals d'alt nivell vegades, però no ho puc evitar... No puc evitar que se'm segueixi posant la pell de gallina quan els veig aparèixer amb tot el seu poder als velòdroms, o les carreteres on van a competir.  

El còctel és brutal! 

Nens i nenes carregats d'il·lusió i somnis, els que lluiten ja per a fer-se un lloc al pilot, els veterans que tenen si més no, les mateixes ganes, i l'elit que lluny de banalitzar trobades d'aquesta mena, no dubten en participar entregant el millor d'ells mateixos, i deixar que els més petits s'acostin a ells, els grans referents. 

Només vaig trobar a faltar un col·lectiu, un que em toca de prop, però això, si m'ho permeteu, m'ho guardo per a mi. 

Això només el ciclisme és capaç d'aconseguir-ho. I sí, cada vegada estic més convençut que vaig saber triar l'esport més meravellós que existeix. Amb tots els seus "peròs" que vulgueu cercar.  

De vegades tinc la sensació de que sóc l'únic, o un dels pocs, que veu més enllà dels resultats, del rendiment. Hi ha poesia en cada pedalada, en cada pujada al peralt, en els descensos, en la manera de rodar, de seured'agafar-se al manillar... En fi... Ja sé, coses meves. 

GRÀCIES!  

Gràcies amb majúscula a totes i tots els que feu possible que la pista segueixi viva.  

I posant un copet d'ull a la Judith...

Ja té dorsal per aquesta temporada. És maco, no?

Hem canviat de club aquesta temporada, però com no tenim roba de moment, seguirem amb la de l'any passat. Ara no és important això.

El que sí ho és, es veure com ha canviat i com cada vegada veig més ciclisme en ella.

Ànim petita! Que ho fas molt bé.

El proper dissabte, més.


Més fotos al FACEBOOK (aquí).


Publicado por cpradasg @ 17:28  | Judith.
Comentarios (0)  | Enviar
Comentarios