dilluns, 10 de Mar? de 2014

Dissabte 08-Març-2014.


Si la setmana passada parlava de la màgia del velòdrom i de la dels seus protagonistes... 

Permeteu-me que avui em centri en una, la Judith, la meva filla gran.


Normalment fa la seva cursa, al seu ritme, y es classifica en funció de les seves facultats comparades amb la dels seus companys de cursa. A aquestes edats és el que sol passar. Qui està físicament més desenvolupat, destaca. Hem de tenir en compte que la força és una característica que no es desenvolupa fins la pubertat, i és aleshores on els nens es destaquen de les nenes amb més facilitat. 

Abans dels 12-13 anys, ens hem de fixar en altres habilitats, sobretot les tècniques. És el que toca aprendre. 

I en aquest sentit, la Judith, avui, ens ha mostrat a tots que aprèn. 

En bases del comportament esportiu, es diu una frase que considero d'allò més encertada: 

-Unes vegades es guanya, i altres... S'aprèn! 

Doncs avui la Judith ha demostrat que ha après. A après a escoltar, a fer cas del que se li diu en cursa, a dosificar-se, i a tenir ambició de guanyadora. 

I això no ha estat per casualitat, aquest aprenentatge és el que li ha costat tot un any d'assistir al velòdrom amb els seus mestres, en Pere i la Marta. Les curses de l'any passat, on malgrat a les classificacions sempre quedava la tercera fèmina, en realitat arribava la darrera de la cursa, doblada i tot. 

Ha hagut de superar el desencís de veure's sempre en el mateix lloc, gràcies a la tremenda il·lusió per aquest esport; a les bones estones amb els companys; al nostre incondicional reconeixement; a les sortides dels diumenges per carretera aprenent part de l'ofici... 

I avui, la lliçó ens la ha donat ella a nosaltres mitjançant una cursa tècnica i tàcticament perfecta dins de les seves possibilitats. 

Una cursa que malgrat haver-se desenvolupat a la cua del pilot, ha emocionat els que la seguien, per les ganes que li ha posat, per la seva actitud. 

Ha estat la primera vegada que la he vist "ficada en cursa".

Penjo un comentari que l'amiga Magnolia ha penjat al Facebook, el qual agraeixo de tot cor. 

"Ayer una pequeña ciclista me hizo levantar de las gradas y gritar VAMOS VAMOS!!! No me fijé en quien ganaba solo la veia a ella rodando en el grupo hasta que no aguanto el ritmo y se descolgó junto a otros niños y de pronto en la ultima vuelta se levanto del sillin y esprintó superando a otros niños.  
He compartido con ella y su familia su primer año de entrenos y competiciones, un año dificil para ella, la he visto esforzarse al máximo, dando todo en las carreras, aceptando los resultados siempre con una sonrisa y con la tranquilidad de saber que para sus padres lo importante es que ella disfrute del ciclismo y no de su posición en las clasificaciones. Y ayer, tu, pequeña JUDITH, subida en tu bicicleta y demostrando que ya no te sobran las dos ultimas vueltas hiciste que viviese uno de los momentos mas bellos del ciclismo.Gracias petita." 

Amb aquestes poques paraules ha sabut explicar magistralment el que jo volia expressar, anant-me per les branques com sempre faig. 

No sé com anirà la propera cursa, ni la següent, i m'és igual. Ella ja ha guanyat. 

Va guanyar quan va començar aquesta aventura; va guanyar, sobretot, el dia que després d'una dura caiguda, amb colzes i genolls cremats per la fusta de la pista, tota plena d'embenaments, va tornar al velòdrom el dia que tocava anar. 

Va guanyar, l'any passat quan rodant a cua de pilot, a punt de perdre roda,  li vaig dir que pugés la peralta, i els avancés a tots, completant tres voltes més, al capdavant. 

I guanya cada vegada que li miro els ulls, quan veig l'espurneig de la felicitat més absoluta, quan és conscient que fa les coses bé. 

Guanya quan cansada dels rodets es calça les bambes i es posa a córrer per la pelousse amb els seus amics, perseguint, i tirant-se un "POU" de drap. 

Guanya quan em pregunta... Puc anar papa? O faig rodets? Faré el que tu em diguis. 

Està clar el que li dic, no? 


Més fotos al Facebook (aquí, i aquíGui?o.


Quan he començat l'article tenia pensat fer la crònica de les curses, però em sembla que no cal, oi que no?. 

Dissabte 22 més.


Publicado por cpradasg @ 18:46  | Judith.
Comentarios (0)  | Enviar
Comentarios