dimarts, 08 de Abril de 2014

Diumenge passat es va celebrar a Pals la primera cursa de carretera infantil de la temporada 2014. 

Van participar ciclistes principiants, alevins i infantils. 

Fa temps que no escric al blog, em costa, no sé... Potser estic cansat...  

Si em costa sortir en bici... Imagineu escriure les cròniques de les "no sortides".  

I les "sí sortides", són tan intrascendents que no m'animo a relatar res. Penjo 4 fotos al face, i ja està. 

Tinc pendent fer la crònica de la darrera cursa de pista, i les dues darreres sortides amb els tàndems de la ONCE, uf... 

Avui, però, al marge de la meva particular visió de la cursa de diumenge, he sentit la necessitat d'escriure, amb el cor encongit per una veritable tragèdia que ens ha colpejat a tots. 

I escriure, què...? 

No tinc paraules per a descriure el que sento per la pèrdua de la Judit. Una jove de només 20 anys que ha perdut la vida en un accident d'automòbil. Tampoc sé si les trobaré, ni tant sols em paro a cercar-les, tinc la sensació de que qualsevol cosa que jo pugui dir, sobra, estarà fora de lloc. 

Però... Es que no me la puc treure del cap. Penso en la seva família, en els seus amics... Sé el que costa. 

Recordo els amics que ens van deixar abans que ella...  

Allà on sigui, allà on siguin... El pilot es va fent gran, potser massa. Segur que estan fent quilòmetres i quilòmetres entre els núvols. Tots aquells quilòmetres que nosaltres fem també al seu costat cada dia que sortim a entrenar, recordant-los. Trobant-los a faltar. 

Estic convençut que fins i tot alguna bronca ens han deixat anar en veure que no sortim perquè estem cansats, o el dia no acompanya, o ves a saber quina excusa trobem. 

Ells estan bé, som nosaltres que ens quedem amb el dolor dins l'ànima. Un dolor que es va sumant, tot i que el temps ajuda a dur-lo. El temps que ens ajuda "només" a acostumar-nos a la seva absència, però el buit... Aquest roman. 

En fi... 

Fem un cop d'ull al futur? 

I es que veure la mainada donar pedals sobre l'asfalt, la fusta, el ciment, la gespa o la terra, és simplement meravellós. 

M'encanta la seva actitud, les cares que posen. El seu esforç... La il·lusió amb que viuen el seu moment. Ho dic, i sempre ho diré... Són màgics! 

Permeteu-me doncs, que em limiti a posar un parell de vídeos de la darrera cursa de pista i la primera de carretera, i alguna foto.


Mataró (darrera cursa).


Pals (primera de la temporada).


Publicado por cpradasg @ 20:33  | Judith.
Comentarios (0)  | Enviar
Comentarios