diumenge, 20 de Abril de 2014

Una més... 

Una de moltes... 

Aquesta, però... 

No la puc deixar de mirar. 

Instantània que tot ho mostra... Tot ho diu. 


Gràcies Nani per haver sabut captar la màgia d'aquest instant.  

Tothom que sigui pare o mare, tothom qui estimi el ciclisme... Sabrà veure el que jo veig. No calen paraules. 

Ella... Atenta a tot el que li dic. 

Jo... Enamorat de la ciclista que du a dins. Enamorat de la filla que la Marta em va donar. 


I sí, clar que sí! Projecto en ella les meves il·lusions, les meves frustracions, els meus èxits, les alegries i les penes que la bicicleta em va donar. Les que encara em dona i em donarà. 

Ho faig en silenci, sense pressa, sense pressionar, poc a poc. Observant cada gest, cada pedalada, cada mirada, l'expressió del seu rostre, l'espurneig del seu esguard... 

Gaudint de la seva felicitat, perquè damunt la bici és feliç. I aquesta felicitat la contagia. 

Mai es queixa, mai posa excuses...

Tothom qui la coneix s'ha emocionat amb la seva actitud, s'ha enamorat de la seva joia. 

Ciclista per pròpia decisió, sap que tot el que faci està bé, que allà on arribi estarà bé, i que en cap cas s'ha d'amoïnar pels resultats obtinguts. 

Ara és moment d'aprendre, moment de gaudir, moment de jugar. 

Aprendre ella... Aprendre jo. 

30 anys de bicicleta a les meves cames no són suficients, aprenc cada dia que passa.

I em segueixo formant. 

I segueixo col·laborant amb projectes, donant un cop de mà a qui ho necessiti.

 

No sé on arribaràs petita... 

Tingues clar, però, que serà allà on tu vulguis arribar, allà on puguis, allà on et deixin. 

A mi, però... Ja m'has fet feliç. 

Hi ha ciclisme en tu.


Publicado por cpradasg @ 13:46  | Judith.
Comentarios (0)  | Enviar
Comentarios